Ahir al migdia vaig anar a prendre cafè a casa dels meus pares, com faig cada dia, i només entrar la meva mare em diu: “Ara ja em puc morir”. Jo, sorprès, contesto; “que dius?” . “Ara el teu pare i jo ja ens podem morir. El Govern de Catalunya ha eliminat l’impost de successions de pares a fills.”
Tècnicament, no es tracta de l’eliminació de l’impost de successions. El projecte de llei aprovat ahir, 5 d’abril de 2011, preveu la bonificació del 99% de la quota, el que comporta que entre cònjuges, pares, fills i nets quedi reduït a la mínima expressió.
L’aplicació té caràcter retroactiu amb efectes 1 de gener de 2011, per la qual cosa aquesta bonificació s’aplicarà en les herències de les persones mortes a partir del passat 1 de gener. Recomanem esgotar el termini de 6 mesos des de la mort del causant per a la presentació de l’autoliquidació de l’impost a l’espera de que s’aprovi la llei definitiva.
Tornant a la conversa amb la meva mare, tal i com estava la llei de l’impost, la mort del meu pare podia comportar a la meva mare, als meus germans i mi mateix problemes econòmics més o menys importants en funció de la situació personal de cadascú.
Possiblement la solució per liquidar l’impost de successions hauria passat per vendre (malvendre actualment) la segona residència dels meus pares, aquella que el meu pare anomena “la seva guardiola per quan les coses vagin malament”. Amb l’actual reforma la meva mare, els meus germans i jo podrem seguir comptant amb la “guardiola” del meu pare. Podem comptar amb una guardiola per poder invertir, emprendre algun negoci nou o invertir en l’actual. No és necessari ni disposar d’aquest diners avui. No és necessari que el meu pare me’ls doni ( la donació de moment sí que pagaria impostos) i molt menys vull que es mori el meu pare. El saber que un dia podré disposar d’una “guardiola”, d’uns estalvis, em pot ajudar avui mateix a iniciar o invertir en alguna oportunitat de negoci.
Avui més que mai, és important que els emprenedors, els empresaris, en definitiva els particulars disposin de diners per poder invertir, crear, emprendre, fer negocis o fer créixer el negoci actual. El impost de successions gravava extraordinàriament el patrimoni de les famílies i dels particulars. Que Catalunya suprimeixi l’impost de successions, a més a més d’acabar amb una discriminació respecte a la resta dels espanyols, ajudarà a alleugerir l’enorme càrrega fiscal que suportem els catalans.
Però, bo i la supressió de l’impost de successions és molt convenient fer testament.
El que els hereus es poden estalviar en l’impost de successions, ho poden acabar pagant en despeses d’advocats per litigis si el causant no ha sabut trobar o planificar una solució pel repartiment dels béns després de la seva mort.
Segur que tothom té una idea de com li agradaria que quedessin els seus bens quan no hi sigui. Es convenient posar-se en mans d’un professional que li pugui fer veure els problemes que es poden produir i ajudar-lo a trobar les millors solucions i no deixar que sigui la llei qui ordeni com s’ha de repartir el seu patrimoni quan ja no hi sigui.
Encara que la meva mare digui que “ara ja es pot morir”, espero tardi molts anys en fer-ho. Però és cert que des d’ahir, la “guardiola” que ella i el meu pare han fet créixer durant tota la seva vida, els seus fills i els seus nets la podran seguir gaudint el dia que ells dos faltin.
