No totes les despeses van a càrrec del banc.
A qui li correspon pagar les despeses de constitució d’hipoteca? Al client tal com reflecteixen les pròpies condicions de la majoria de préstecs hipotecaris, o a l’entitat de crèdit com a conseqüència de la declaració pels tribunals de la nul·litat d’aquestes clàusules?
Van sorgint sentències que s’inclinen per considerar nul·les les clàusules que declaren que totes les despeses són a càrrec del prestatari (qui demana un préstec). Per tant sembla que en la majoria dels casos les despeses de Notaria, Registre i Gestoria haurà d’abonar-los l’entitat de crèdit o almenys part d’aquestes, reemborsant al client el cobrat en excés en el seu moment.
I l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD)?
A qui li correspon pagar les despeses de constitució d’hipoteca? Al client tal com reflecteixen les pròpies condicions de la majoria de préstecs hipotecaris, o a l’entitat de crèdit com a conseqüència de la declaració pels tribunals de la nul·litat d’aquestes clàusules?
Van sorgint sentències que s’inclinen per considerar nul·les les clàusules que declaren que totes les despeses són a càrrec del prestatari (qui demana un préstec). Per tant sembla que en la majoria dels casos les despeses de Notaria, Registre i Gestoria haurà d’abonar-los l’entitat de crèdit o almenys part d’aquestes, reemborsant al client el cobrat en excés en el seu moment.
I l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD)?
Alguna sentència (l’última d’un Jutjat de Sevilla) ha considerat aquest impost com una despesa més de la hipoteca i declara que l’entitat de crèdit també haurà de retornar l’import que al seu moment es va pagar per AJD. Normalment la quantitat pagada en concepte de AJD és la més important de “les despeses” totals de la hipoteca.
Doncs bé, considerem que aquesta doctrina no es pot consolidar. Encara que la clàusula que es va pactar en una hipoteca sobre les despeses sigui declarada nul·la, l’impost de AJD seguirà recaient sobre el client (el prestatari) perquè així ve establert per la llei. Segons l’article 68 del Reglament de l’impost de ITP i AJD, el subjecte passiu (obligat al pagament) és el prestatari, en la seva condició d’adquirent d’un préstec gravat amb hipoteca. Encara que aquest precepte pogués ser discutible la doctrina de la DGT i del TEAC està fins i tot consolidada per sentències del propi Tribunal Suprem.
Per tant, abans d’iniciar una reclamació sobre les despeses d’hipoteca hem de tenir clars quins imports podem reclamar i la seva quantia. Mentre no canviï la norma, un dels imports més elevats de les despeses, l’impost de AJD, va a càrrec de qui sol·licita el préstec.
