La plusvàlua municipal -Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana- és un impost municipal que grava l’increment del valor dels terrenys urbans i que es posa de manifest com a conseqüència d’una transmissió, sigui per actes intervius (compravenda) o mortis causa (herències). La Llei d’Hisendes Locals, la qual regula aquest impost, permet a cada ajuntament fixar tant la base imposable, com el tipus de gravamen partint del valor cadastral i en funció dels anys transcorreguts entre la compra i la venda. És un gravamen que s’abona tot i que en la pràctica l’habitatge hagi perdut valor.
La plusvàlua municipal -Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana- és un impost municipal que grava l’increment del valor dels terrenys urbans i que es posa de manifest com a conseqüència d’una transmissió, sigui per actes intervius (compravenda) o mortis causa (herències). La Llei d’Hisendes Locals, la qual regula aquest impost, permet a cada ajuntament fixar tant la base imposable, com el tipus de gravamen partint del valor cadastral i en funció dels anys transcorreguts entre l’adquisició i la transmissió. És un gravamen que s’abona tot i que en la pràctica l’habitatge hagi perdut valor.
Precisament aquesta fórmula de cobrament sobre un benefici “teòric” és el motiu pel qual l’impost ha estat tombat per la sentència de 16 de febrer de 2017 del Tribunal Constitucional. El Tribunal considera que no es pot cobrar per guanyar diners a un contribuent que n’ha perdut. És a dir, per al Constitucional no és legal cobrar l’impost si no s’ha produït un guany econòmic. Per aquest motiu la configuració actual d’aquest impost té els dies comptats.
A partir d’ara, és recomanable analitzar les liquidacions de l’impost que practiquin els ajuntaments i si s’escau, impugnar-les en base a aquesta sentència. En relació a les quantitats ja pagades durant els últims anys, s’hauria d’estudiar cas per cas l’opció de demanar la devolució d’aquestes quantitats.
