La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre de 2016, declara contrari al dret de la Unió Europea la norma espanyola que nega la indemnització per als treballadors interins en finalitzar el seu contracte. El TJUE considera que existeix una discriminació respecte els treballadors interins tenint en compte que no concorre cap raó objectiva que justifiqui el diferent tractament que suposa deixar-los sense indemnització quan s’extingeix el seu contracte.
Falta ara saber si aquesta sentència, que es refereix a un cas en particular, s’aplicarà a altres contractes. Aquest pronunciament beneficia a un interí en particular, i segurament beneficiarà als interins en general.
No obstant això, els experts no semblen posar-se d’acord sobre l’abast de la sentència i les seves conseqüències. Aspectes com si solament té efectes per al cas concret, o és d’abast general, el tipus de contractes als quals afecta (solament interins o també temporals d’un altre tipus), i la possible necessitat que implica de reformar la legislació laboral.
No sembla ser la finalitat d’aquesta sentència la unificació de la contractació i arribar al contracte únic, encara que des d’alguns àmbits s’estigui apuntant aquesta possibilitat.
En la legislació espanyola, quan cessa la relació laboral la indemnització que ha de pagar-se és de 12 dies per any treballat per als contractes temporals, 20 dies per any pels que són acomiadats per causes objectives de manera procedent i 33 dies per any per a qui ha sofert un acomiadament improcedent. No existeix el dret a la indemnització quan es tracta de la finalització d’un contracte d’un treballador en formació o d’un interí, però, ara, segons aquesta sentència en la interinitat sí hauria d’abonar-se una indemnització. El legislador o els tribunals espanyols tindran l’última paraula.
