Exempció en l’IRPF del salari per treballs a l’extranger.

logo con letras Gestoria Luis Mataro
Share on linkedin
Share on twitter
Share on facebook

L’article 7 en la seva lletra p) de la Llei de l’IRPF regula l’exempció dels rendiments de treball percebuts per treballs realitzats a l’estranger.

Aquesta exempció només s’aplica a les persones residents fiscals a Espanya i per tant obligats a tributar a Espanya, en principi, per totes les rendes mundials obtingudes durant l’any. Com a regla general es considera resident fiscal espanyol a la persona que ha estat a Espanya durant més de 183 dies de l’any natural.

Aquesta exempció no només comporta conseqüències fiscals per al treballador sinó també per a l’empresari, ja que aquest tindrà l’obligació de practicar la retenció a compte de l’IRPF tenint en compte aquesta regla.

L’exempció s’aplica a les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger, amb el límit màxim de 60.100 euros anuals. Per al càlcul de la retribució corresponent als treballs realitzats a l’estranger, s’han de prendre en consideració els dies que efectivament el treballador ha estat desplaçat a l’estranger, així com les retribucions específiques corresponents als serveis prestats a l’estranger.

Els treballs s’han de realitzar en benefici d’una empresa no resident o amb establiment radicat a l’estranger. Al territori on es realitzen els treballs ha d’existir un impost similar al nostre IRPF i que no sigui un paradís fiscal.

Aquesta exempció és incompatible, amb una altre exempció prevista pels treballadors destinats a l’estranger i que és l’exempció dels complements sobre el salari que perceben els treballadors en motiu del trasllat a l’estranger i que no percebrien sinó fos en motiu d’aquest desplaçament fora d’Espanya.

Newsletter