Menu

Plans de Pensions i la reforma del sistema públic de pensions

Share on linkedin
Share on twitter
Share on facebook

Govern, sindicats i patronal pocs dies enrere, van signar la reforma del sistema públic de pensions. El objectiu és el de mantenir la viabilitat del model i per això, s’ha pactat l’augment de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i s’ha elevat el període de càlcul dels 15 als 25 últims anys, entre d’altres mesures. El resultat directe, sens dubte , serà la reducció de la pensió mitja que cobrarà cada jubilat.

No deixa de ser paradigmàtic, que a Espanya, la taxa de substitució, el percentatge sobre l’últim salari que cobreix la pensió, sigui de mitja superior al 80%, quan a la resta d’Europa la mitjana sigui del 45%. En alguns països, com Suècia, Dinamarca o Holanda, existeix un sistema mixta que obliga als treballadors a contractar un pla privat que complementi el públic.

El Pacte de Toledo sobre el sistema públic de pensions “invita” a reforçar els plans privats. El text fa menció, al insuficient grau de desenvolupament de la previsió complementària i a la necessitat de potenciar aquests sistemes en el marc de la negociació col·lectiva. Actualment, la contractació de fons privats voluntaris a Espanya es força baixa. Els plans privats a nivell d’empresa tenen molt poc pes. Només algunes grans empreses tenen un pla pels seus treballadors, la qual cosa deixa a tots els treballadors de pimes i autònoms, fora d’aquests sistemes de previsió.

Per fer un impuls definitiu als plans de pensions privats és necessari que patronal i sindicats es posin d’acord per potenciar-los i que des del govern s’impulsin mesures de caire fiscal  per motivar a les persones a contractar-los.

Qui no vulgui perdre el seu nivell de vida al jubilar-se se li farà imprescindible la contractació d’un pla de pensions privat que complementi la pensió de jubilació del sistema públic.

*Descàrrega: Plans de Pensions i la reforma del sistema públic de pensions. 

Newsletter