Existeixen tres instruments legals que ens permeten regular anticipadament com hauran de ser les coses tant des del punt de vista patrimonial com personal en previsió d’una futura incapacitat causada per una malaltia ( alzheimer, per exemple) o causada per un accident.
- Escriptura pública d’Autotutela.
- Document públic pel qual una persona en previsió de ser incapacitada judicialment, disposa la seva tutela tant referent al nomenament de tutor com al funcionament i el contingut de la tutela.
- Poder preventiu que preveu la incapacitat sobrevinguda.
- Poders que permeten que una persona pugui preveure per al cas que pateixi alguna malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic que no li permeti governar-se per si mateixa, sigui una altra persona qui tingui cura dels seus interessos, sense necessitat d’iniciar un procediment d’incapacitació i el consegüent nomenament d’un tutor.
- Document de Voluntats Anticipades.
- Document on una persona pot expressar les instruccions per a la realització d’actes i tractaments mèdics per al cas en que es trobi en una situació en que no pugui decidir per ella mateixa.
ESCRIPTURA PÚBLICA D’AUTOTUTELA
L’article 222-4 del llibre II Codi Civil de Catalunya estableix que tota persona amb plena capacitat d’obrar podrà nomenar o excloure en escriptura pública, una o més persones perquè exerceixin els càrrecs tutelars per al cas que en un futur sigui declarada incapaç. També pot fer disposicions respecte al funcionament i el contingut del règim de protecció que pugui ser adequat i la cura de la seva persona.
En igual sentit l’article 223 del Código Civil espanyol en el seu paràgraf segon preveu que qualsevol persona amb la capacitat d’obrar suficient, en previsió de ser incapacitada judicialment en el futur, podrà en document públic notarial adoptar qualsevol disposició relativa a la seva pròpia persona o béns, inclosa la designació de tutor.
En definitiva, s’està reconeixent al subjecte la facultat d’organitzar la seva tutela o la institució de guarda que correspongui en cas de ser incapacitat, no només referent a la designació de l’integrant de l’òrgan tutelar sinó en tot el relatiu al seu funcionament, sempre que aquestes disposicions siguin compatibles amb les normes legals aplicables així com amb el contingut de la sentència d’incapacitació.
Aquest document es comunicaran d’ofici pel notari autorizant al Registre Civil, per a la seva indicació en la inscripció de naixement de l’interessat.
En els procediments d’incapacitació, el jutge recaptarà certificació del Registre Civil i, si escau, del registre d’actes d’última voluntat, a l’efecte de comprovar l’existència de les disposicions a les quals es refereix aquest article.
L’atorgament d’un acte de delació tutelar posterior revoca l’anterior en tot allò que modifiqui o resulti incompatible.
Són ineficaços les delacions fetes per un mateix atorgades des que s’insta el procés sobre la seva capacitat o el ministeri fiscal inicia les diligències preparatòries.
En la sentència d’incapacitació el Jutge pot alterar les previsions de l’incapacitat sempre que l’interès de l’incapacitat ho aconselli i en qualsevol cas haurà de realitzar-ho mitjançant resolució motivada.
En el dret català preveu en l’article 222-9 del Codi Civil que l’autoritat judicial prescindeixi de la designació feta per l’atorgant en els supòsits en què s’hagi produït una modificació sobrevinguda de les causes explicitades o que presumiblement es van tenir en compte en atorgar el document de autotutela i quan l’acte de delació voluntària es va realitzar dins de l’any anterior a l’inici del procediment relatiu a la capacitat de la persona protegida.
ELS PODERS PREVENTIUS. PODERS PER PREVENIR LA NOSTRA PRÒPIA INCAPACITAT.
Els denominats Poders Preventius permeten que una persona pugui preveure pel cas que pateixi alguna malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic que no li permeti governar-se per si mateixa, sigui una altra persona qui tingui cura dels seus interessos, sense necessitat d’iniciar un procediment d’incapacitació i el consegüent nomenament d’un tutor.
És l’article 222-2 del Codi Civil de Catalunya el que regula aquest poder. Així aquest article estableix que “ no és necessari posar en tutela a les persones majors d’edat que per causa de malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, no es puguin governar per si mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pública perquè vetlli pels seus interessos.”
El poderdant pot ordenar que el poder produeixi els seus efectes des de l’atorgament. Amb aquest poder la pèrdua sobrevinguda de capacitat del poderdant no comportaria l’extinció del poder; sent aquest fet una excepció a les causes d’extinció dels poders.
El poderdant també pot establir les circumstàncies que han de determinar l’inici de l’eficàcia del poder. La problemàtica pot sorgir per valorar o apreciar les circumstàncies que donin inici a aquesta vigència. El propi poderdant pot fixar a terceres persones perquè acreditin la concurrència de les circumstàncies. També podria establir-se en els poders, que fos un facultatiu el que apreciés si existeixen les causes d’inici de vigència del poder.
El poderdant podrà fixar en el document les mesures de control i les causes per les quals s’extingeix el poder.
La intenció que es persegueix amb l’atorgament d’aquests poders és evitar l’inici d’un procediment judicial d’incapacitació. No obstant el fet del seu atorgament, no impedeix que s’iniciï aquest procediment en interès del poderdant, podent l’autoritat judicial deixar sense efecte aquest poder.
DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES. (per prevenir si la nostra vida pot o no ser perllongada artificialment).
Una persona major d’edat amb plena capacitat d’obrar pot expressar en un document de voluntats anticipades les instruccions per a la realització d’actes i tractaments mèdics per al cas en què es trobi en una situació en què no pugui decidir per ella mateixa. També pot designar a la persona, que en la seva substitució, ha de rebre la informació sobre la seva salut i decidir sobre la realització d’aquells actes i tractaments.
Així ho preveu la Llei 21/2000 de 30 de desembre i l’article 212-3 del Codi Civil de Catalunya.
En el document de voluntats anticipades es poden fer constar les previsions referents a la donació d’òrgans o del cos i a les formes d’enterrament o incineració.
Els professionals que atenguin al *otorgante d’un document de voluntats anticipades hauran de respectar les instruccions que allí s’expressen, dins dels límits que estableixi la legislació de l’àmbit sanitari.
El document de voluntats anticipades és sempre revocable.
Per confeccionar el document encara que no és indispensable, és aconsellable comptar amb la presència d’un metge que pugui ajudar a redactar-ho i a prendre decisions, doncs el document no pot preveure comportaments que infringeixin l’ordenament jurídic o les bones pràctiques clíniques.
Ha d’atorgar-se davant notari o amb la intervenció de tres testimonis, dos dels quals no han de tenir relació de parentiu fins a segon grau ni vinculació patrimonial.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya disposa d’un Registre de documents de voluntats anticipades. És aconsellable que es registri el document per donar-li major difusió i major efectivitat, però això no li dóna més valor legal. Si el document s’ha realitzat davant Notario, serà aquest qui s’encarregui de registrar-ho. També és aconsellable lliurar-ho al centre sanitari on serà atès perquè s’inclogui al historial clínic.
