Ni sindicats ni patronal estan d’acord amb les mesures fixades pel Govern reformant la normativa reguladora de la negociació col·lectiva.
En tot acord o conciliació hi té que haver una cessió o concessió per ambdues parts. No obstant, la reforma de la negociació col·lectiva no obeeix a un acord, si no a una imposició per part del Govern degut a l’impossibilitat per part de sindicats i patronal de tancar un proposta conciliada. Encara que segons diu el mateix Govern, el resultat recull les propostes d’ambdues parts, quan aquestes havien acostat les seves postures.
Ambdues parts s’han sentit perjudicades. Els sindicats consideren que els drets dels treballadors s’han vist considerablement retallats i els empresaris creuen que no s’ha avançat prou en la flexibilitat interna que requereixen les empreses.
L’acord entre sindicats i empresaris va estar a punt de tancar-se, però l’escenari que es va crear després de les eleccions municipals i les reformes laborals imposades a Portugal per la UE va fer canviar les postures principalment de la CEOE que es va veure més legitimada per radicalitzar la seva postura.
Al final el Govern ha estat qui, amb el Reial Decret 7/2011 de 10 de juny , ha fixat les mesures que han de regular la negociació col·lectiva.
En primer lloc, cap de les mesures previstes en aquest Reial Decret, ni cap de les mesures fixades en la normativa que desenvolupa el procés anomenat Reforma Laboral iniciat el juny de 2010 servirà per crear ocupació per si sola.
Només es crearà ocupació quan creixi la productivitat de les empreses i l’única manera de produir és amb iniciativa, amb innovació, amb risc, amb ajuts i amb finançament. Si les empreses tenen i obtenen això tindran la necessitat de crear ocupació.
Ara be, quan augmenti la productivitat en aquest país, les mesures implantades per la Reforma Laboral ajudaran o no a crear ocupació?, ajudaran a mantenir l’ocupació en situacions de crisi?
Totes les mesures de la Reforma Laboral iniciada al juny de 2010 des de les modificacions sobre els supòsits d’acomiadament objectiu, les modificacions en la contractació, finançament dels acomiadaments (FOGASA), i l’actual reforma de la negociació col·lectiva, no suposen cap ajut per la petita i la mitjana empresa en quan a la flexibilitat interna que necessita per ajustar-se a la seva particular situació econòmica. Una flexibilitat horària del 5% anual no ajudarà a superar cap situació crítica de l’empresa.
Tota la reforma laboral segueix depenent en excés de la decisió final “discrecional” dels Tribunals. Hem de tenir en compte que el problema, que la crisi real, no està en els 8.000 acomiadaments que pugui plantejar Telefònica, sinó en les més de 250.000 petites empreses que han hagut de tancar des de l’inici de la crisi.
Per la PIME i pels autònoms la reforma laboral no els hi suposa cap canvi substancial en relació a la legislació anterior . La inseguretat jurídica de la legislació laboral segueix sent un greu problema que aquesta reforma no li ha donat cap llum. Els acomiadaments seguiran sent la fórmula més econòmica, abans de “liar-se” en processos de l’article 41 o 47 de l’Estatut del Treballadors de modificacions substancials de mesures o ERO’s de reduccions de jornada.
Tant difícil és analitzar l’article 41 i 47 del Estatut dels Treballadors, estudiar la jurisprudència i desenvolupar un autèntic reglament objectivant les situacions en que siguin aplicables aquests articles? Això és el que havia de fer la Reforma.
Però siguem clars; No hi ha més feina i costarà que es creïn llocs de treball; Fins que no creixi la productivitat no hi haurà més ocupació i per tant els llocs de treball s’han de “repartir” amb reduccions de jornada, amb contractes a temps parcial, amb disminucions de salaris. No hi ha cap altra solució. I la negociació col·lectiva ho havia de reflectir.
Els sindicats no són prou valents per admetre-ho i el Govern no s’atreveix. Amb aquestes normes els empresaris no els hi queda més remei que destruir llocs de treball, quan lo coherent seria adaptar els llocs de treball a la nova situació: Flexibilitat horària, contractes a temps parcials, reduccions de jornada.
La Reforma Laboral s’ha quedat molt curta, tant que ni tan sols es pot considerar una veritable reforma laboral. Passat l’estiu ens ho advertiran des de Brussel·les o des d’Alemanya i potser llavors des del Govern espanyol s’ho prendran seriosament però probablement ja no hi serem a temps i les mesures ens vindran imposades des de fora.
