Segons l’Audiència Provincial de Madrid, l’empresari pot accedir lliurament a les comunicacions per correu electrònic que un treballador hagi mantingut amb l’ordinador facilitat per l’empresa, sense preavís i sense coneixement del treballador, encara que l’empresari no hagi prohibit l’us personal i no existeixi un política de control dels ordinadors.
El Tribunal fonamenta la seva decisió en el fet que amb l’ordinador es realitza la prestació del treball, i en conseqüència l’empresari pot verificar i controlar la seva correcta utilització.
La doctrina del Tribunal Suprem determina que l’accés al ordinador del treballador no pot ser ni arbitrari ni desproporcionat. Això vol dir, que l’empresari ha de tenir indicis o sospites d’una conducta inapropiada.
Es convenient que les empreses pactin i informin als treballadors les polítiques d’us i de privacitat dels mitjans informàtics i en cas de procedir a realitzar una activitat de control, es recomana fer-ho amb la presència d’un representat legal dels treballadors.
