fbpx
skip to Main Content
De Què Serveix La Llei De Morositat?
De Què Serveix La Llei De Morositat?

De què serveix la Llei de Morositat?

Durant el 2010, 6 de cada 10 empreses espanyoles no van respectar les condicions de pagament pactades amb els seus proveïdors, amb un retard mitjà de 20 dies. Llavors, de què serveix la Llei de Morositat?

La Llei 15/2010 de 5 de juliol va introduir modificacions a la Llei 3/2004 de mesures de lluita contra la morositat. La reforma de la llei pretén corregir les deficiències detectades en la llei del 2004  i donar solució a les empreses pels terminis de pagament excessius en les operacions comercials.

Un dels aspectes més rellevants  de la reforma es la limitació de l’autonomia de la voluntat. Que vol dir això?; Es prohibeix establir pactes entre empresaris que pactin l’ampliació del termini de pagament que estableix la norma.

La llei estableix que el termini de pagament de les deutes entre empresaris, comença a comptar des del dia en que els bens són entregats o els serveis prestats, amb independència del moment en que es rebi la factura o la sol·licitud de pagament equivalent i amb independència de si s’ha pactat o no un procediment de acceptació o de comprovació mitjançant el qual s’hagi de verificar la conformitat dels bens o els serveis.

El termini de pagament en que el creditor ha de pagar al deutor és  de 60 dies.

Només un error del legislador pot justificar la redacció de l’article 4.3., el qual sembla exceptuar a la regla general del còmput del termini, el supòsit en que la factura s’hagi remès per mitjans electrònics. Aquest article estableix que la recepció de  la factura per mitjans electrònics produirà els efectes de inici del  còmput del termini de pagament. No té sentit la excepció que estableix aquest article a la norma general establerta per la Llei, de inici de còmput del termini a l’entrega dels bens, no obstant, hem de tenir en compte que a dia d’avui aquest article està vigent.

La Disposició Transitòria segona de la Llei 15/2010 estableix que el termini de 60 dies, s’ajustarà progressivament a les empreses que vinguin pactant terminis més amplis i per contractes celebrats abans del 7 de juliol de 2010. El calendari  és el següent: 85 dies fins el 31 de desembre de 2011, 75 dies fins el 31 de desembre de 2012 i 60 dies a partir de 2013.

Un altre dels aspectes modificats, ha estat la imposició als empresaris de l’obligació de fer arribar la factura als seus clients, en el termini de 30 dies des de l’entrega dels bens o la prestació dels serveis.

Un altre dels aspectes rellevants de la Llei 15/2010 és la reducció dels terminis en els que l’Administració ha de pagar als seus proveïdors i l’establiment d’un procediment àgil de reclamació de deutes impagades.

A partir de 1 de gener de 2013 l’Administració haurà de pagar a 30 dies. Fins a la data s’ha establert un calendari d’adaptació progressiva. Des del  7 de juliol de 2010 i fins el 31 de desembre de 2010 el termini de pagament serà de 55 dies; 50 dies durant el 2011, 40 dies durant l’any 2012 i els referits 30 dies a partir de l’any 2013.

Superat el termini, l’Administració haurà de pagar interessos de  demora i indemnització per costos de cobrament.

Hi ha seriosos dubtes de que l’Administració pugui complir amb el que ordena la Llei, per això, la mateixa Llei ordena al Govern la instrumentalització d’una línea de crèdit a través del ICO dirigida a les Entitats Locals per facilitar el pagament de les deutes que ostenten aquestes entitats a les empreses i els autònoms.

A més a més de la referida Llei 15/2010, el passat mes de gener la Unió Europea va modificar la Directiva europea en matèria de morositat, que introdueix un element sancionador per accelerar els pagaments. Bàsicament, estableix que qui sobrepassi els terminis de pagament, haurà de pagar, a més a més , les despeses derivades de les gestions que hagi fet el creditor per  poder cobrar la factura. Això inclou des de les trucades telefòniques, passant per les despeses de l’empresa de gestió de pagament o els honoraris d’advocats que hagin fet la reclamació.

No obstant, creiem que és imprescindible un funcionament òptim dels Tribunals, perquè tant aquesta Llei com a qualsevol altre s’apliqui en tota la seva extensió.

Si no és així, una altra solució, seria l’establiment de sancions per les empreses que no compleixin amb els terminis de pagament. Un exemple; a França aquestes multes poden anar des dels 15.000 als 750.000 Euros.

Back To Top