29 Febrer 2012

Si no s’atorga testament, qui té dret a l’herència segons el Codi Civil de Catalunya?

Posted in Advocats

La successió intestada en el Codi Civil de Catalunya.

La successió intestada s’obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ésser-ho.

En la successió intestada, la llei crida com a hereus del causant els parents per consanguinitat i per adopció i el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent en els termes, amb els límits i en els ordres que estableix aquest codi, sens perjudici, si escau, de les llegítimes.

A manca de parents succeeix la Generalitat de Catalunya.

Pel principi de proximitat de grau en la successió intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en què és procedent el dret de representació.

Si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriba a ésser hereu per qualsevol causa o és apartat de l’herència per indignitat successòria, l’herència es defereix al grau següent, i així successivament, de grau en grau i d’ordre en ordre, fins a arribar a la Generalitat de Catalunya.

Si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus, la quota hereditària que els hauria correspost acreix la dels altres parents del mateix grau, llevat del dret de representació, si és aplicable.

Què és el dret de representació?

Per dret de representació, els descendents d’una persona premorta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada.

El dret de representació només s’aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als nebots, però no s’estén als descendents d’aquests.

El representant que, per repudiació o per una altra causa, no arriba a ésser hereu del representat no perd el dret de representació. (Aixo vol dir que encara que una persona repudiï l’herència del seu pare, podria acceptar per dret de representació l’herència del avi)

Divisió de l’herència.

En la successió intestada, en principi, l’herència es divideix a parts iguals entre els cridats que l’han acceptada.

Si és aplicable el dret de representació entre descendents, l’herència es divideix per branques o estirps, i els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat.

L’ORDRE DE SUCCEIR.

1. LA SUCCESSIÓ EN LÍNIA DIRECTA DESCENDENT.

A. Delació als fills.

En la successió intestada, l’herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.

En cas de repudiació d’un dels cridats, la seva part acreix la dels altres del mateix grau.

B. Delació als descendents de grau ulterior.

Si tots els descendents cridats d’un mateix grau repudien l’herència, aquesta es defereix als descendents del grau següent, per dret propi, però dividint-la per estirps i a parts iguals entre els descendents de cada estirp.

L’herència no es defereix als néts o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien, en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n’és el progenitor comú.

2. SUCCESSIÓ DEL CÒNJUGE VIDU I DEL CONVIVENT EN PARELLA ESTABLE SUPERVIVENT.

El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’Article 442-5 del Codi Civil.

Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.

L’usdefruit universal s’extingeix per les causes generals d’extinció del dret d’usdefruit i no es perd encara que es contregui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altra persona.

A. Commutació del usdefruit universal.

El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent pot optar per commutar l’usdefruit universal per l’atribució d’una quarta part alíquota de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.

L’opció de commutació de l’usdefruit universal es pot exercir en el termini d’un any a comptar de la mort del causant i s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent accepta de manera expressa l’adjudicació de l’usdefruit universal.

Per a calcular la quarta part alíquota de l’herència, es parteix del valor dels béns de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se’n descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si escau, el valor de l’usdefruit de l’habitatge que també s’atribueix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent, però no les llegítimes.

La quarta part alíquota de l’herència es pot pagar adjudicant béns de l’herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.

B. Manca de dret a succeir.

El cònjuge vidu no té dret a succeir abintestat al causant si en el moment de l’obertura de la successió n’estava separat judicialment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat.

El convivent en parella estable supervivent no té dret a succeir abintestat al causant si estava separat de fet del causant en el moment de la mort d’aquest.

3. DELACIÓ ALS PROGENITORS I ASCENDENTS

Si el causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent, l’herència es defereix als progenitors, a parts iguals. Si només en sobreviu un dels dos, la delació a aquest s’estén a tota l’herència.

Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge o convivent i sense progenitors, l’herència es defereix als ascendents de grau més proper. Si hi ha dues línies de parents del mateix grau, l’herència es divideix per línies i, dins de cada línia, per caps.

4. LA SUCCESSIÓ DELS COL·LATERALS

Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge o convivent i sense ascendents, l’herència es defereix als parents col·laterals.

Germans i fills de germans.

Els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació, succeeixen al causant amb preferència sobre els altres col·laterals, sense distinció entre germans de doble vincle o de vincle senzill.

Si concorren a l’herència germans i fills de germans i hi ha una sola estirp de nebots, aquests perceben, per caps, el que correspon a l’estirp. Si n’hi ha dues o més, s’acumulen les parts que corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeeixen en el conjunt per caps.

Si es frustra la delació a algun dels nebots, la part vacant acreix la de tots els altres nebots per parts iguals. Si aquest nebot és únic en l’estirp o si es frustren totes les delacions a nebots d’una mateixa estirp, la part vacant acreix la dels germans vius del causant, si n’hi ha, i la dels altres nebots, amb aplicació de la regla de divisió que estableix l’anterior paràgraf.

Si no hi ha germans, els nebots succeeixen al causant per dret propi i per caps.

Crida als altres col·laterals. Cosins.

Si no hi ha germans ni fills de germans, l’herència es defereix als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau (cosins), per caps i sense dret de representació ni distinció de línies.

5. LA SUCCESSIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Si manquen parents dins del quart grau, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Comentaris (0)

Deixi un comentari

Estàs comentant com a convidat.